El projecte les veus neix durant una època en la que em sentia poc productiva i molt perduda a nivell artístic. Diria que en aquell moment llegir era la meva pràctica artística. Els llibres o textos que escollia, de manera molt intuïtiva, em regalaven fragments que m’impactaven profundament perquè donaven veu a coses que jo sentia o estava vivint. D’alguna manera, jo sentia que la meva veu estava apagada i la mantenia viva a través d’aquestes altres veus. Vaig començar a fotocopiar aquests fragments, com si els volgués posseir materialment, i després els vaig convertir en collages, enganxant-los damunt fotocopies de fotografies meves que corresponien a la mateixa època que les lectures.

El projecte ha evolucionat, posant ara jo veu a les veus. Vaig creant així un registre de veus que conformen un mapa emocional compartit. Com una constel·lació de veus que em recorden que totes les persones estem connectades, que compartim vivències, sentiments i en definitiva LA VIDA, encara que no ens coneguem. La veu és un canal de vinculació que transmet l’essència humana més profunda. La veu és companyia i aquest projecte també té a veure amb el desig d’acompanyar explicant fragments d’històries, que indirectament expliquen una part de la meva història.